Diari d’unes vacances avorrides

Finalista del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

És difícil fer la crítica d’un llibre quan no saps si és la primera vegada que el llegeixes o ja l’has llegit moltes vegades. Una nena i la seva mare van de vacances a una casa rural. També hi aniran el millor amic de la nena i el seu pare. La nena està rebotada perquè no tindrà tauleta, ni televisor ni cap altra maquineta per passar l’estona. Només hi haurà vida rural i excursions. Sort d’un gos abandonat que s’ha afegit a la colla. És la primera vegada que aquest escenari apareix com a fons d’una història?

Les excursions seran un «rotllo», els pares respectius tindran molta paciència i miraran de ser «guais» i la nena escriurà un diari en primera persona per anar explicant com s’avorreix i acabarà reconeixent que no n’hi havia per a tant i que, en el fons, s’ho ha passat molt bé. Trobarà que el Jordi és un bon amic, que el pare d’en Jordi en sap molt d’anar per la muntanya i que els dos adults fan molt bona parella. Noranta-dues pàgines absolutament previsibles. Només calia canviar els topònims i veure un altre paisatge.

Mal escrita? No. Original? Gens ni mica. Avorrida? Depèn de les vegades que l’has llegida. Calia haver-la escrit i publicat? Depèn dels interessos d’autors i editors. Fa alguna aportació a la literatura per a infants? Això, amic meu, només ho sap el vent… escolta la resposta dins del vent…!