Diumenge

La frase «Cada diumenge era igual» és el punt de partida d’aquest homenatge a la fantasia infantil, o hauria de dir als moments en què els infants combaten les estones d’avorriment amb la imaginació.

És un diumenge típic de visita als avis. En Martí, el nen protagonista, troba que cada setmana es repeteix el que fan: seure a la cadira que toca, menjar el mateix que sempre, parlar dels mateixos temes… Davant d’aquesta «situació insostenible», decideix fer la volta al món aquell mateix dia. Tot seguit busca la complicitat d’algun adult, però tots estan ocupats: els pares fent un pastís, l’avi mirant la televisió, endormiscat, i l’àvia estenent la roba. Aquesta és la primera part del llibre, un bon plantejament en el qual es descriu cada un dels espais de la casa i què hi fan els personatges. A la segona part, en Martí ja ha decidit qui serà el seu company de jocs, que no és un altre que el gos dels avis, Fubà, amb qui, pàgina rere pàgina, descobrirà escenaris surrealistes que el lector haurà d’anar relacionant amb els espais domèstics descrits anteriorment.

El text i la imatge, autoria d’aquest artista plàstic brasiler, estan perfectament equilibrats, sense estridències ni visuals ni textuals, cosa que potser fa que les parts més fantasioses quedin, injustament, un xic deslluïdes respecte a les situacions que descriuen l’avorriment. En tot cas, és una història ben construïda i executada amb personalitat, des de l’inici fins a un bonic final, que no desvelarem…