El ball dels alacrans

De Sanhermelando, autor de trajectòria consolidada i premiat en nombroses ocasions, havíem llegit (però no pas criticat) Pell de seda, mereixedor de l’Enric Valor de literatura juvenil. El ball dels alacrans, com demostra a bastament Quim, personatge al voltant del qual gira bona part de la trama, és una metàfora de la pulsió romanticoeròtica vigent en l’adolescència. Aitana trenca amb Pere, el seu xicot, perquè el noi li ha estat infidel, i per allunyar-se’n, accepta la invitació d’una amiga per passar les vacances d’estiu a Xert. En aquest poble del Maestrat, Aitana descobreix que les penes d’amor no són eternes, que l’amistat cotitza a l’alça i que sempre es pot fer costat a qui és diferent. El veí d’Aitana i les seves amigues és Quim, un curiós personatge que té síndrome d’Asperger, obsedit amb Star Wars i amb els escorpins (alacrans al sud del riu Sénia). Al llarg de l’estiu el noi aprèn a sortir de l’ou, encara que això suposi algun entrebanc. Novel·la coral, amb capítols presidits i narrats per cadascun dels personatges, on l’autor fa (i a fe que se’n surt!) l’esforç de vehicular amb una llengua creïble els neguits i els anhels dels adolescents. Per poc que hi parem atenció, els lectors/es de qualsevol edat hi podran trobar el jove que van ser, perquè hi ha pulsions que sempre han estat les mateixes. L’obra ha estat guardonada amb el premi Ciutat de Benicarló de narrativa juvenil.