La profecia de la Beatryce

Hi havia una vegada una autora prolífica i encisadora que es va ajuntar amb una il·lustradora encertadíssima per explicar una història llegendària que va passar fa molt de temps, o que potser encara ha de passar.

L’autora nord-americana, Kate DiCamillo, força traduïda a casa nostra, ens presenta el camí de l’heroïna Beatryce, ple d’entrebancs que superarà gràcies a l’ajut d’un bon grapat de secundaris prou ben dibuixats –el monjo Edik, la cabra Answelika o en Jack Dory– i malgrat els esforços de l’antagonista, l’antic tutor que vol venjar-se d’un menyspreu del passat. La valenta Beatryce, que contra tot pronòstic sap llegir i escriure en una societat medieval on l’analfabetisme femení és la norma, ha de complir la profecia que pesa sobre ella: un dia deposarà el rei i iniciarà grans canvis.

Les aventures del grup es desenvolupen a un ritme constant, saltant d’un capítol brevíssim a un altre al llarg dels sis llibres en què s’estructura la novel·la, sempre amb l’humor i els perills que assetgen els protagonistes en el rerefons. L’interès del lector es manté gràcies a la informació que se’ns va revelant de manera estudiada i als continus canvis d’escenari i protagonista fins al desenllaç, un xic fàcil i precipitat després de les nombroses trifulgues.

El llenguatge, ric i llegidor en la traducció d’Anna Llisterri, s’atura en ocasions en algunes imatges poètiques i evocadores comparacions, i les frases i els paràgrafs curts faciliten enormement la lectura.

Si bé la composició de les dobles pàgines és en bona part la pròpia d’una novel·la tradicional, es recorre en diversos moments a un canvi de tipografia per introduir una trama secundària i paral·lela, la que està tenint lloc al castell on culminarà la història, i s’opta per una sagnia amb motius il·lustrats al marge per indicar que es narra un conte dins la novel·la.

I precisament la il·lustració de Sophie Blackall, que combina la línia realista amb l’aire fantasiós de conte clàssic i es troba disseminada al llarg de les gairebé tres-centes pàgines en forma de dobles pàgines, pàgines senzilles il·luminades com si fossin un pergamí medieval o detalls que adornen les diverses portades, és un altre dels aspectes que contribueixen a donar qualitat a La profecia de la Beatryce.

En definitiva, la novel·la d’aventures és una gran opció per enganxar aquells lectors d’històries clàssiques a qui els agraden les trames veloces però de qualitat, amb misteris que es van revelant a mesura que avança la trama i personatges commovedors i pròxims que ve de gust acompanyar mentre creixen i evolucionen.