El ball dels morts

El ball dels morts ens trasllada a la cort espanyola de mitjan segle XIX, on la jove reina Isabel II es revolta contra un matrimoni imposat per raons d’estat. Per evitar-ho, una monja amb ascendència a la cort organitza l’exhumació de cadàvers de persones prominents. Al costat dels personatges històrics, n’hi ha d’inventats, entre els quals la Lília, una jove profanadora de tombes que és reclutada per en Diògenes, un misteriós personatge especialitzat a dur a terme missions fora de la llei. Finalment, apareix també en Fidel, un jove taciturn que acaba de ser acollit per en Diògenes i a qui rodeja un misteri relacionat amb el seu naixement.

Després d’un seguit de novel·les juvenils d’èxit, com ara Mentira o Ben, Care Santos persisteix amb les històries de misteri, però en el cas d’El ball dels morts ho fa combinant el gènere amb l’històric i el de terror. L’aposta és arriscada, i el resultat, notable. El marc històric, amb les intrigues de palau i l’imaginari de l’època sobre el que passava després de la mort, podria resultar estrany per als joves d’ara. Malgrat això, en aprofundir en els desitjos i les misèries dels personatges, l’autora facilita l’acostament al context històric. Pel que fa a la presència d’elements sobrenaturals, com ara esperits, morts vivents  i el mateix dimoni, tenen sentit en el conjunt d’una trama sòlida, tot i un final excessivament apocalíptic. L’atmosfera de terror, amb escenes ambientades a criptes i cementiris,  apareix en una dosi justa. En definitiva, es tracta d’una novel·la que agradarà als seguidors de l’autora i que n’atraparà de nous, tot i l’exigència d’una obra de gairebé quatre-centes pàgines.