On és la Caputxeta?

El llop s’ha despertat de matí per un assumpte important: ha de trobar la Caputxeta. Però, ara, qui l’ajudarà? Primer de res, pregunta a l’àvia si l’ha vista, i li respon que ha estat una estoneta amb ella fins que ha marxat a cals esquirols, que li diuen que també ha passat per allà, però ha hagut de sortir per despertar els lirons… On és la Caputxeta? es converteix així en una reelaboració del conegut conte clàssic La Caputxeta en què Cecília Moreno, amb adaptació d’Aurora Ballester, en presenta una versió més amable amb un final festiu per on desfilaran tot un seguit de simpàtics animals.

La història mostra una entretinguda narració rimada que s’estructura a partir de preguntes i respostes, un esquema que es repeteix a cada doble pàgina per facilitar la lectura en veu alta i la interacció i la complicitat entre qui llegeix i qui mira i escolta. De fet, i tot incidint en aquest objectiu, a la proposta s’hi afegeix una particularitat especial que va més enllà del text, com és la lupa màgica amb la qual seguir la pista de tot allò que passa una mica abans que el llop arribi.

Altrament, les il·lustracions destaquen pel segell inconfusible de Moreno, d’estètica, formes i cromatisme minimalista i amb gust pels motius geomètrics. Amb tot, en aquesta ocasió ha optat per unes composicions amb una presència dominant de les tonalitats vermelles i amb una certa essència barroca o, més aviat, ornamental, pel que fa a l’abundància de figures vegetals i naturals. Una decisió compositiva segurament motivada pel joc amb els elements amagats de color blau que cal identificar amb la lupa, cosa que resulta, però, una mica confusa i reiterativa des d’un punt de vista artístic i visual a mesura que avança el relat.