El barret màgic

Gairebé cinquanta anys enrere, el metge i escriptor holandès Will Huygen va llançar al mercat un llibre, il·lustrat magníficament per Rien Poortvliet, que ha esdevingut tot un clàssic universal. Aquest «manual d’antropologia màgica», segons paraules del seu autor, es va traduir al català el 1986, amb el títol Els gnoms, i ha perdurat en la memòria dels lectors com un títol de referència, potser també per la sèrie de dibuixos animats que en va derivar.

Tanta empremta va deixar aquesta obra que, ara, dues autores canadenques li dediquen un tendre homenatge de record en forma d’àlbum il·lustrat, tot i que el resultat poca cosa té a veure amb el text i les imatges del llibre de Huygen i Poortvliet. Ara es tracta d’un àlbum que narra les inquietuds d’una parella d’infants que viuen sols (no se sap per què) al llindar del bosc i que veuen com emmalalteix el seu animalet de companyia: un eriçó. Per molt que cerquen remeis per a la bestiola domèstica, la cosa no resulta i acaben convençuts que només els gnoms podrien retornar-li la salut. Però, com dur un gnom a casa?

El text està esplèndidament traduït per Marta Breu, i les seves frases, tot i no ser gaire breus, flueixen a bon ritme  amb tota naturalitat, de manera que  el relat acaba resultant molt apte per ser llegit en veu alta davant d’un cercle d’oients. Però aleshores es perdrien les imatges, molt més naïfs que les de Poortvliet. En les d’aquest àlbum abunden les geometries arrodonides, els tons pastel aparentment fets amb llapis de color, de composició i punts de vista simples, però eficaços, on l’espectador pot descobrir on són i què estan fent els gnoms del bosc, encara que els dos protagonistes de la història no vegin els barrets vermells (i màgics) als quals al·ludeix el títol del llibre. Tot plegat deixa anar una aura de tendresa més que no pas de misteri, i llisca suaument i de manera manyaga fins a la feliç cloenda final.

Àlbum i altres relats il·lustrats