El bosc dels mil ulls

Després de L’illa dels murmuris, El bosc dels mil ulls torna a portar l’univers literari de Frances Hardinge a un format més breu i profusament il·lustrat. Hi continuem trobant el misteri, la foscor, l’aventura i aquella fantasia inquietant que caracteritza bona part de la seva obra, però concentrats en poc més d’un centenar de pàgines. Una extensió que pot facilitar el primer contacte amb l’autora de  lectors que encara no s’han enfrontat a les seves novel·les més extenses, sense que això impliqui renunciar a la complexitat ni a l’exigència que les caracteritza.

La història ens situa en un món en què el Bosc avança inexorablement i els humans resisteixen en petites comunitats al llarg d’una Muralla cada vegada més malmesa. És en aquest escenari que la Centella, una jove recol·lectora, es veu obligada a abandonar la seguretat de la Muralla i endinsar-se en un territori del qual no té mapa ni certeses. Hardinge dibuixa aquest món sense explicar-ne totes les regles ni reconstruir-ne el passat, sinó deixant que el lector el descobreixi al mateix temps que la protagonista: a través dels vestigis d’altres temps, de les comunitats que sobreviuen aïllades i d’una natura que ha deixat de ser paisatge per convertir-se en una força que condiciona totes les formes de vida.

Hardinge concentra en poques pàgines una aventura plena de perills, criatures i descobertes, sostinguda per una prosa rica i precisa, especialment poderosa en la descripció d’aquest entorn natural desmesurat. Cal destacar, en aquest sentit, l’excel·lent traducció de Xavier Pàmies, que trasllada aquesta riquesa al català amb una llengua acurada i expressiva, i contribueix de manera decisiva a preservar l’atmosfera del relat.

L’edició és un altre dels punts forts de l’obra: des de la coberta fins a unes il·lustracions d’Emily Gravett que ocupen i travessen totes les pàgines, el llibre ha estat concebut també com un objecte visual. El negre, el gris i el verd acompanyen el text, l’envaeixen i dialoguen amb una història en què el Bosc tampoc no deixa d’avançar. Una aposta gràfica que reforça la potència d’un relat breu en extensió, però gens menor en ambició literària.

NarrativaAventures i viatges