El bosc dels somnis perduts

El bosc dels mil colors i una sola ànima esdevé el dels somnis perduts quan la senyora Son desapareix. Sense ella no hi ha contes per il·lustrar i amenitzar els somnis dels boscans de les molt variades races que hi conviuen des de sempre. I hi ha el risc evident que la concòrdia trontolli.

Faula conte desbordant de fantasia, on els herois tenen com a objectiu recuperar l’harmonia del principi. Per això han d’escometre una tasca acumulativa, successivament més complicada. El relat, escrit en un registre adequadíssim per als destinataris, inclou també ensenyances-picades d’ullet per als mediadors (pares, bibliotecaris, mestres): “Els avantpassats [dels humans] mai no moriran mentre ells en tinguin la memòria”.

Tot apunta que l’origen del llibre ha estat a peu d’aula, en un mà a mà de l’autor amb els nens i nenes, que escolten embadalits i hi fiquen cullerada. La matèria primera, per tant, és excel·lent, de la mateixa manera que les il·lustracions que l’acompanyen. Però tal vegada la imaginació desfermada i la incorporació d’episodis gestats conjuntament allarguen (massa) el relat. El resultat: fan perdre’n el fil als lectors que no hagin intervingut en la gestació.