Sis cors a l’altra banda del mirall

Coneixíem d’en Sampere l’excel·lent La nit dels ocells transparents, i tot i tractar-se de dues històries que no tenen res a veure hi veiem aspectes comuns, com per exemple presència del misteri sobrenatural, l’ús de símbols i la mateixa sintaxi. Ni l’estil, ben treballat però fluid, ni les trames són banals.

Només cinc joves semblen adonar-se a l’institut de l’encant d’un mag, Niktó, que ofereix classes de màgia extraescolars. En veure els seus trucs, sorprenents i poètics, el cap els diu que deu haver-hi truc, però els sentits i el cor ho neguen amb vehemència. Per al propi aprenentatge, el mag els imposa unes condicions molt especials, que impliquen l’assumpció d’errors passats. Al capdavall no sols no aprenen màgia, sinó que el mag els fa servir per esbrinar què va passar amb una encara més misteriosa Muriel, que sembla apoderar-se de les vides de tots sis.

Una lectura inquietant, plena de símbols i d’interrogants que qüestionen el lector. On va a parar realment la noia que desapareix dins del calaix (o de la maleta)? Tanmateix, els bons trucs no es desvelen mai. I les bones històries mereixen atenció sempre.