El camí dels estels

L’Arnau té problemes per dormir. Es queda despert a la nit, fent tot el possible per no pensar en totes les coses que s’amaguen i s’arrosseguen i que podrien estar amagades al seu armari o sota el llit. Però com més s’esforça, més difícil se li fa agafar el son. De sobte, però, s’adona de la presència d’una llum misteriosa que surt de sota la manta. Quan hi dona una ullada, descobreix un cel nocturn preciós ple d’estels brillants. I, com que no té son, segueix un camí que el porta a través d’un bosc, es troba amb tot un seguit de criatures amigables, puja a un tren que passa per perillosos penya-segats… i, finalment, com que passa que sí que té son, s’adorm.

Amb El camí dels estels, el seu primer àlbum, l’il·lustrador i dibuixant de còmics nord-americà Landis Blair, que va guanyar el 2021 «la Fauve d’Or» d’Angulema amb The hunting accident, celebra l’exploració de la imaginació, les possibilitats creatives que ofereix la nit, tot evitant el seu vessant més terrorífic, alhora que emfasitza l’acte solitari d’un infant cap a la calma i la son. Blair presenta així una versió personal d’Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak, un homenatge d’alguna manera temàtic i, també, plàstic, tot i que altres treballs de l’artista ja delaten aquest gust per les imatges tramades i amb aquesta essència estètica de gravat antic.

A més de la imatge i la capacitat de desenvolupar la història sense estancar-se massa, hi cal destacar l’esforç de Landis per apropar-se a l’actitud corporal i gestual dels més petits. L’autor presenta un protagonista que no solta mai el seu peluix i que, tot i la reiteració de «com que l’Arnau no tenia son», a poc a poc, i malgrat no parar amunt i avall, l’expressió dels ulls i els seus moviments delaten precisament el contrari. D’altra, el domini del llenguatge narratiu de l’àlbum es demostra en el joc amb la narració escrita i el pas de la pàgina —especialment el moment en què alça la manta i es desplega a continuació la doble pàgina estelada— i la relació del ritme de la narració amb l’organització de la imatge, en alguns casos amb escenes més àmplies amb altres petites i encerclades. Tot açò fa d’aquest un títol a tenir en bona consideració.

Amb tot, s’adverteixen algunes decisions editorials que cal reivindicar, i més en el cas de Joventut, empresa de referència al món de la LIJ, ja que no s’entén la distribució de les primeres pàgines, amb la pàgina de crèdits darrere la portada interior i juntament amb el començament de la història, o la tria d’un paper setinat, on es reflecteix la llum i es dificulta la lectura.

Àlbum i altres relats il·lustrats