El cant del cigne

El cant del cigne és una novel·la valenta, que aborda una realitat soterrada i incòmoda. Qui no ha sentit a parlar dels reptes virals a internet, com ara el joc d’habilitat amb una ampolla llançada a l’aire que ha de caure dreta? Però malauradament també n’hi ha d’altres no tan innocents, que posen en perill la vida dels participants, provocant-los danys físics fins a arribar fins i tot al suïcidi. Aquest és el punt de partida d’aquesta història, que ens embolcalla ja d’entrada amb una atmosfera inquietant a la qual ajuda una portada en què veiem una noia navegant a les xarxes sota la mirada d’un encaputxat. La protagonista és la Mia, una jove que comparteix pis amb la seva amiga de l’ànima, la Greta. Quan aquesta és assassinada en un parc proper al pis, la Mia mira de descobrir quin vincle hi ha entre la mort de la Greta i la relació que va establir en un viatge a Amsterdam amb un noi.

Amb aquesta història localitzada a Barcelona i Amsterdam, Núria Prada fa una incursió en el gènere negre més reeixida que en cas d’Ella. D’entrada, l’estructura alterna amb encert el relat en present amb un flashback a mitja novel·la que permet entendre la inquietant escena amb què comença el llibre. El ritme narratiu no decau en cap moment, gràcies a capítols breus i plens d’acció. Pel que fa al tractament d’un tema tan complex, és d’agrair que l’autora no caigui en la temptació de captar l’atenció dels lectors amb detalls morbosos. Amb tot, l’autora hauria pogut desenvolupar més la trama, oferint més detalls de la personalitat tant dels psicòpates que organitzen aquests reptes com de les víctimes que hi troben una forma d’evasió dels seus traumes personals.