El cassó del Gerard

Partint d’una metàfora ben visual —arrossegar un cassó—, Isabelle Carrier narra les dificultats d’en Gerard, un xiquet diferent, per relacionar-se amb els altres, els quals el miren amb estranyesa quan no amb inquietud i por. Arrossegar pertot arreu un cassó complica la vida del nen; res tan abstracte i difícil d’expressar és resolt per l’autora amb contundència i senzillesa alhora: el cassó s’encalla i li impedeix avançar al mateix ritme que els altres.
Sobre un fons sempre blanc i amb figures a llapis que recorden per les seues desproporcions els traços dels infants, Isabelle Carrier ha creat una història delicada i suggeridora: en cap moment es parla de discapacitat intel·lectual, de fet, el gran encert és que el «cassó» pot representar mancances molt diferents. L’autora simbolitza els problemes i els fracassos d’en Gerard amb línies en negre, uns dibuixos que prenen color així que el protagonista aprèn a portar el seu cassó discretament i sense que supose un entrebanc impossible de superar.