El cel d’en Quimet

Pere Puig il·lustra un text propi que gira al voltant de la interpretació de frases fetes d’un mateix camp semàntic: estan relacionades amb l’espai i el cel. Mirar enlaire, la recomanació de l’autor en forma de dedicatòria, té un component immaterial i poètic que invita al somieig. I passa el mateix amb les frases fetes: el seu valor metafòric obre un gran espai imaginatiu. Però la seva traducció des de la candidesa d’un infant topa amb la literalitat i aquesta col·lisió és la que propicia la història que ens ocupa. Una manera simpàtica d’introduir els petits en la complexitat de la llengua i en els viaranys de la comunicació. És aconsellable acompanyar l’infant per facilitar-li’n la comprensió.
Les il·lustracions, de línia clara i amb un ús del color gens gasiu, s’acoblen al text de manera fidel tot i complementant algunes seqüències amb contribucions encertades, com ara en Quimet jugant amb una cuineta mentre la mare, que al seu torn feineja a la cuina, li pregunta quin regal vol per al seu aniversari.