El tren que va agafar Napoleó

Novel·la ambientada a la Mallorca de la postguerra, que ens explica el naixement i consolidació de l’amistat entre dos nois, en Jaume i en Nicet que, veritablement, estaven destinats a viure en dos mons ben diferents.
Amb una prosa acurada i un interessant poder d’evo-cació, l’autor enriqueix la trama amb elements de diversa consideració: nostàlgia per l’edat adolescent, memòria històrica, reflexió sobre les contradiccions polítiques i familiars, intriga i misteri, descobri-ment de l’amor, vocacions artístiques, valoracions ideològiques… I coronant-ho tot, fenòmens de caire gairebé paranormal. Potser un excés d’ingredients que dificulten el desenvolupament del relat, que partia d’un plantejament prometedor, amb una bona construcció de personatges, descripcions precises i reflexions suggeridores. La veu del narrador protagonista ens acompanya al llarg de les pàgines, per assegurar la coherència del punt de vista tant narratiu com ideològic.