El cigroner de Vilafreda.

Una nova peça teatral de l’editorial Brosquil, que aquesta vegada presenta l’oportunitat de barrejar, en la posada en escena, personatges reals amb putxinel·lis.
Narrativament cal dir que, tot i crear un personatge divertit —el cigroner de Vilafreda, campió del món, i únic en la seva especialitat, d’encertar cigrons a dins un càntir—, la història no és més que un acudit allargassat que deixarà insatisfets la gran majoria de lectors. Sí que és cert, però, que els autors farceixen aquest gag de molts elements que poden fer la representació, si més no, variada: presència d’un cor, danses i cançons entre els protagonistes i amb el públic, converses i discussions del narrador amb els putxinel·lis i amb els infants espectadors, etc.
Les il·lustracions, tot i que comparteixen el to còmic del text, crec que són una opció plàstica equivocada per a una col·lecció teatral d’aquestes característiques.