El conill enamorat

Un bon conte sobre l’amor, els ideals de bellesa i l’acceptació d’un mateix i de l’altre.

El conill està enamorat de la llebre, però té les orelles més petites que les d’ella i li fa por no resultar-li atractiu. Què pot fer? Ja fa temps que li envia cartes poètiques de manera anònima, però ha arribat l’hora de presentar-se-li i el conill segueix sense agradar-se. Demana ajut a la seva amiga marmota per tal que li construeixi unes orelles llargues de pega. Però, i si a la primera cita es descobrís la farsa? Com reaccionaria la llebre davant la inseguretat del conill?

El text de Salvador Comelles, tot i que potser desaprofita una mica els poemes epistolars de l’enamorat, sap evocar amb senzillesa i precisió l’amistat de la marmota i el conill i, cap al final del llibre, mostra tendresa, ritme i humor en la trobada del protagonista amb la llebre.

A El conill enamorat trobem la millor Laura Miyashiro, més propera a la seva pròpia obra gràfica o als seus còmics serigrafiats. Amb la paleta habitual, però sense el domini de les geometries generades amb ordinador —que generalment no afavoreixen els seus dibuixos—, les formes es fan més contundents i vives. El recurs a la trama o l’embrutat subtil del fons blanc l’apropen més al pop art vintage que li agrada conrear.

Llàstima d’algun lleuger repintat, perquè, en la resta, aquest llibre és un objecte bonic, gràcies, entre altres coses, a una bona elecció del paper, amb bon carteig, i al disseny, potser més contingut del que acostuma a fer, de Jordi Avià.