SOS. Els porcs no escriuen amb lletra lligada

L’Adrià, un nen de deu anys que passa les festes de Nadal amb la seva mare en una petita població castellonenca, inicia una investigació l’endemà d’haver vist una persona que, armada d’un ganivet, entrava a la casa del davant i en sortia amb la mà ferida després d’haver-se sentit uns crits esgarrifosos. Ja de matí, al poble es parla de la mort de la Mercè, una dona que ha deixat una nota de suïcidi.

Guarch organitza una trama en la qual el petit detectiu, acompanyat de la Núria, una amiga de l’escola que també és al poble, utilitza el mètode deductiu, seguint pistes i interrogant sospitosos. De fet, el text que el lector sosté entre les mans és el diari de la investigació que escriu l’Adrià, que actua, així, com a narrador de la història.

Destaca la capacitat de l’autora per generar intriga i per connectar el protagonista amb el lector, i això últim no només per la coincidència d’edat i les tribulacions que li són pròpies, sinó també per l’ús d’un llenguatge directe, amanit d’elements extralingüístics com les emoticones i per la interpel·lació constant al lector.

No és gens nou el fet que la LIJ s’adapti a un gènere específic d’adults, com ara el policial. El que resulta més rar és que l’enigma a resoldre, tractant-se d’una història dirigida al públic infantil, no estigui relacionat amb una investigacions al voltant de desaparicions, robatoris o altres misteris sinó amb un assassinat, temàtica que sol reservar-se per a lectors adolescents. En qualsevol cas, és un relat que, acompanyat d’unes expressives il·lustracions de colors plans i contorns nets, despertarà l’interès del lector.

Això no obstant, les faltes d’ortografia i altres errors posen de manifest que hauria estat necessària una profunda revisió del text en aquesta obra autoeditada.