El conte que no s’acaba mai

És d’agrair trobar textos tan ben confegits en un llibre il·lustrat d’autoria catalana com el de Sebastià Serra. El domini de la llengua hi és evident; la riquesa d’expressions populars, la cura per la sonoritat, la gracilitat, la fluïdesa i la pertinència del ritme de la narració (tant verbal com visual) són motius de celebració en una obra honesta, sense pretensions desmesurades, que resulta evocadora i que convida a ser narrada en veu alta, com un autèntic conte de fades: només amb la veu i el gest.

Ens trobem, en efecte, davant d’un relat fantàstic de cap a peus, ple de reis, reines, princeses, bruixes i camperols. L’argument és senzill: a la bruixa del poble se li encomana guarir les molestes migranyes de la princesa; tanmateix, en un moment de descuit, el beuratge es veu lleugerament alterat i se’n deriva un efecte inesperat: la crescuda imparable dels cabells de la donzella. Quin goig imaginar la construcció de tot un poble rinxolat dins una cabellera espessa! Així s’enceta una història que juga amb la hipèrbole i es basteix sobre una estructura circular, reiterable fins a l’infinit (tal com expressa el títol), que convida a tornar a començar la lectura una vegada i una altra.

Amb tot, i malgrat la temptació de dur-la cap a la narració oral, Serra també excel·leix en la creació d’un univers visual esbojarrat i divertit, sense grans innovacions formals, però trepidant i poblat de personatges carismàtics. L’ús de la paleta cromàtica és encertat: genera profunditat i contrastos, alhora que manté el lector immers en una atmosfera ben definida.

Un llibre excel·lent que suposa un recer efectiu davant de publicacions més experimentals o arriscades, i que possibilita tant tenir un moment compartit abans d’anar a dormir com fer una lectura autònoma plaent.

Àlbum i altres relats il·lustratsFantasiaLlibres que experimenten amb el text