La filla lluminosa

Poc després de l’aparició de La filla lluminosa, la Lluna ha tornat al centre de l’actualitat gràcies a  l’expedició Artemis II. Tot i que l’obra fa referència a aquesta missió com una fita imminent, en el moment d’escriure la crítica ja forma part del passat. El desfasament cronològic no resta valor a aquest llibre de coneixements de gran qualitat, tant pel seu rigor informatiu com per la seva proposta visual, atractiva i suggeridora. 

L’eix vertebrador de l’obra és el desig humà de trepitjar la superfície lunar. El llibre parteix de la curiositat que ens desperta aquest astre, tan proper i llunyà alhora. La part central de l’àlbum es dedica a repassar la cursa espacial, les fites tècniques assolides i la seva aplicació en avenços científics. 

Alhora, l’autora ofereix una mirada humana i poètica del nostre satèl·lit, fixant-se en el seu origen i característiques,  i reivindicant el seu paper com a benefactor silenciós que actua com a escut protector del nostre món. Des d’un vessant científic, la informació aportada permet conèixer a fons la Lluna, tot i que ens hauria agradat que s’hagués aprofundit en el fenomen de les fases lunars. Per altra banda, l’estructura podria haver agrupat els diversos blocs temàtics de forma més uniforme.

Pel que fa al treball d’Albert Asensio, més enllà de la tendresa característica dels seus animals ens ha captivat el domini de la perspectiva, que ens permet observar el paisatge lunar des d’angles sorprenents. 

Àlbum i altres relats il·lustratsConeixementsLlibres que experimenten amb la imatge