El dia que les onades del mar em van entrar a la panxa

En aquest conte, Cinta Arasa se centra a narrar aquell sentiment de tristesa i d’enyor incipient just en el moment que s’acaba una experiència que ha estat fantàstica per al qui l’ha viscut en primera persona, com és el cas de les vacances d’estiu de l’Aran en una illa. Segons ella, el millor estiu de la seva vida, amb un munt de descobertes i expèriencies noves, i unes coneixences d’allò més fenomenals.

El conte està summament focalitzat en el tema principal, i a estones és un pèl massa repetitiu, cosa que també és deguda a l’ús de la primera persona en un infant que intenta buscar explicacions sobre aquest sentiment desconegut tot donant diversos tombs sobre ell mateix. Malgrat aquesta sensació, l’autora té temps i prou destresa per presentar-nos i descriure les característiques de cada personatge, diferenciar-los i fer-los propers al lector en tan poques pàgines, i alhora, també, de destacar els episodis més bonics i sorprenents d’aquell estiu.

Per Joan Turu, l’il·lustrador, no era tasca fàcil fer visible un sentiment, una metàfora. Amb el color lila a la pell i les expressions corporals de la protagonista, aconsegueix fer palpable el moment i el sentiment, a més de donar una gran lluminositat al conjunt.