No ets cap hiena, Nzui!

Muntsa Mimó és especialista en el comportament animal, fet que es percep quan llegim les aventures de la Nzui, una jove licaó quan es queda sola perquè el seu clan és atacat per uns lleons. En la seva recerca de menjar, es trobarà amb una colla de hienes joves, amb les quals comença a jugar i es fa amiga d’una d’elles, en Fisi. Les femelles alfa del grup de hienes l’accepten pel seu instint com a caçadora, però quan descobreix un cau de cadells de xacal li aflora un altre tipus d’instint: ella i en Fisi els cuidaran com si fossin els seus pares, formant un estrany grup de quatre xacals, una hiena i un licaó.

Al final s’exposa el cas real que inspira l’aventura de la Nzui, que va passar al delta de l’Okavango, a Botswana. Tot i tractar-se d’espècies enemigues i que competeixen per les mateixes preses, es va descobrir una femella de licaó que vivia amb xacals i hienes. A partir d’aquesta notícia, l’autora construeix una trama en què alterna els records d’infantesa de la Nzui amb la recerca dels seus quan es fa gran. Narrada en primera persona, Mimó ens endinsa en la psicologia dels animals, fent que parlin i expressin els seus sentiments, aspecte no del tot creïble en algun moment, però que cal valorar per la dificultat que suposa. També destaquem que la història és un cant a la vida lliure enmig de la natura i a l’equilibri necessari entre espècies. No s’amaga en cap moment que la vida animal està regida per dos instints bàsics, la recerca de menjar i la protecció del grup, especialment dels cadells, per la qual cosa es parla obertament de la mort.

Així doncs, recomanem aquesta obra, que, tot i ser una mica massa benintencionada, ens mostra la lluita per sobreviure i adaptar-se quan les circumstàncies es tornen adverses.