El diable sobre rodes

Aquest àlbum, on text i imatge s’equilibren d’allò més, fa un ús inusual de la hipèrbole narrativa. Està protagonitzat per una nena, la Llucia Fernanda, que vol anar al ball de Carnaval amb la seva bicicleta, cosa que la mare no li ha permès. I aquí teniu mare sense disfressa i filla disfressada, agafadetes de la mà, disposades a anar a la festa, esperant que el semàfor canviï de color. Però aleshores… ai, aleshores!

D’una enrabiada, la protagonista es transforma en un autèntic Diable, l’encarnació majúscula del Mal. Al pol oposat del Mal (i aquí rau la hipèrbole narrativa) hi ha l’encarnació del Bé, que no pot ser sinó un Àngel, oi? Només que, Àngel o Diable, la protagonista és sempre la mateixa nena, i que tota l’acció (us assegurem que d’acció n’hi ha a dojo!) transcorre en el curt espai temporal d’un canvi de color del semàfor.

Que entre un extrem i altre del relat el lector —infant o adult— hi pugui copsar alguna al·lusió a la contaminació atmosfèrica, o alguna al·legoria a l’arquetip del superheroi, o alguna referència a l’amor maternofilial, ja és cosa de cadascú…

Fa la impressió que l’autor s’ho ha passat pipa, que l’ha encertat de ple en l’estilització geometritzant dels personatges, que sap maquetar d’allò més bé, que pocs colors li basten per donar un aire de broma a tot el llibre, que d’unes imatges estàtiques en sap fer desprendre bé la representació del moviment i l’acció, que sap treure partit dels seus estudis de dissenyador gràfic i que s’ha guanyat a pols el Premi d’Àlbum Il·lustrat de la Biblioteca Insular de Gran Canària, creant un àlbum força inusual dins el bonisme imperant en els llibres per a lectors incipients.

HumorFantasiaLlibres que experimenten amb la imatgeLlibres que experimenten amb els personatges