El fantasma del Canigó

Un misteriós assassinat en una sala tancada, un fantasma llegendari i un adolescent amb moltes ganes de resoldre l’enigma. Amb un argument que recorda les novel·les d’Agatha Christie, José Manuel Blanco publica El fantasma del Canigó, breu novel·la juvenil que narra la investigació del cas que fa en Marcel, nebot adolescent del difunt.

És molt interessant com l’autor explica i lliga una llegenda sobre un fantasma venjatiu aparegut al Canigó amb la trama de la novel·la (de fet, el Canigó és un escenari popular en altres llegendes catalanes, especialment les relacionades amb els seus llacs). El ritme és àgil, i el fet que estigui escrit en primera persona, en forma de diari de vacances adreçat a la mestra de català d’en Marcel, permet endinsar-se en la història de manera molt natural i fluida.

D’altra banda, la novel·la presenta en diversos moments inconsistències que poden resultar sorprenents per als lectors, especialment en el desenllaç, poc creïble. A l’inici de la novel·la ja es fa estrany que en Marcel no entengui que la gent s’escrivia cartes per «dir-se coses», que no estigui segur que una espasa i un vídeo VHS pertanyin a diferents èpoques històriques o que parli dels telèfons fixos com a objectes desapareguts al Paleolític. En cas que l’autor vulgui fer una paròdia del desconeixement de la història propera d’en Marcel o de les diferències generacionals, resulta un pèl exagerat, tenint en compte l’existència de fonts d’informació com pel·lícules o sèries; també sorprenent perquè després el mateix protagonista cita Schwarzenegger o Son Goku, icones pròpies de dècades passades. Altres fenòmens, com per exemple fer excursions turístiques per la zona amb el cadàver encara calent del seu tiet o les cites d’en Marcel amb la vídua top model del difunt, entre altres fets i situacions, també es fan una mica estranys.

En resum, una novel·la que, si bé en la forma i l’argument inicial és interessant, potser amb més desenvolupament hauria pogut evitar fer entrar amb calçador fets que possibiliten el desenllaç i hauria permès dibuixar de manera més detallada els personatges principals.