L’Odissea

Per començar, cal dir que aquesta obra feia falta, ja que cobreix el buit causat per Proa en descatalogar els títols de la col·lecció «El Fanal de Proa», entre els quals Ulisses, una adaptació de l’Odissea que Carles Riba havia fet en els anys vint i que Proa havia publicat el 1989 amb dibuixos de Fina Rifà.
L’adaptació del relat feta per Jané, que segueix el mateix ordre cronològic que Riba, diferent de l’original grec, manté l’estil homèric i no sols es limita a narrar l’anècdota, sinó que usa el domini que té del llenguatge per mantenir-ne el to sempre èpic, de vegades poètic, i la riquesa lèxica que matisa els fets i les accions.
A la presentació impecable del llibre –tapes dures, maquetació clara– s’hi sumen les magnifiques composicions de Pep Montserrat, de colors i textures que remeten a les ceràmiques gregues, i on s’imposen les figures dels protagonistes amb un posat que reforça el vessant tràgic d’aquest viatge.
L’obra és, com diu Miralles en el pròleg, «una porta d’accés al periple d’Ulisses». De la seva lectura en pot néixer el gust per seguir més enllà aquest viatge. Indispensable.