El gran llibre dels superpoders

Els adults a qui els agrada trobar virtuts, habilitats o capacitats en els seus fills es delectaran identificant-les en aquest àlbum mentre comparteixin la lectura amb la mainada. Podríem dir que es tracta d’una mena de decàleg amb nens i nenes que gaudeixen del que l’autora anomena superpoders: optimisme, valentia, organització, memòria, perseverança, creativitat… Aquí, tots els protagonistes són superpoderosos. En la línia de la psicologia positiva, en aquestes pàgines es mostra, a través de descripcions —ben escrites— de personalitats diferents, la força interior de cada nen o nena; cal aprofitar-la i treure’n partit, fer-la créixer si cal. En recullo alguns fragments: «Si s’acosten núvols negres de tempesta, en Marc agafa el paraigua i la bicicleta; llavors, pedala i pedala fins que troba la llum del sol», «Encara que les circumstàncies siguin difícils, la Laia sempre s’hi ajusta amb el millor somriure», «En Leo no és dels que abandonen i deixen les coses a mitges». En definitiva, perfils ben construïts d’infants que fan les coses com cal, sense estridències. Perquè no n’hi ha cap que se surti del camí.
Quant a la proposta visual, la imatge interactua amb el text sense allunyar-se del guió; d’això es tracta, tenint en compte el tipus de material. S’ha de valorar l’elecció encertada de la il·lustradora, pel bon ofici, perquè el seu treball empatitza amb els petits lectors —formes arrodonides, traç fresc, representació de l’univers infantil—, els quals segur que no s’avorriran almenys observant les composicions plenes d’elements que fàcilment poden reconèixer com a propers.
Immersos en aquesta força i positivitat, però, ens agafen unes ganes imperioses d’anar a l’altra banda i fullejar Petit, el monstruo, per exemple: el nen que es debat en aquesta dualitat entre el que està bé i el que no, com un Dr. Jekyll i Mr. Hyde, o la princeseta de sang de La pajarera de oro, que talla el cap als qui no li porten l’ocell que ella vol. Però també pensem en altres petits personatges que senten que la seva vida penja d’un fil, com la nena de L’arbre vermell. I en molts d’altres que, al capdavall, representen la complexitat humana, els matisos, els clarobscurs.