El jardí del senyor Ruraru; El violí del senyor Ruraru

Ni gras ni prim, ni vell ni jove, ni calb ni pelut, vet aquí el senyor Ruraru —un personatge creat pel pedagog nipó Hiroshi Itō—, a qui, sense moure’s gaire lluny de casa i del seu jardí, n’hi passen de verdes i de madures, com per exemple trobar-se un cocodril a la gespa que li fa descobrir fins a quin punt és agradable ajaçar-se de bocaterrosa damunt l’herba, o descobrir la causa de la seva picor al cul cada cop que toca el violí.

Com es pot comprovar, són descobertes simpàtiques, bonhomioses, senzilles i ben adients per a la mainada, que pot compartir-les agradosament i entre rialles. També són senzilles les il·lustracions aninotades de l’autor, que ni es fa passar per un gran artista ni fa servir una gamma cromàtica massa preciosista, ni el preocupen poc ni gaire les perspectives, els punts de vista o els jocs lumínics. I això és un encert!, perquè concorda perfectament amb el gran objectiu de fer comprensibles i assequibles les coses més quotidianes. Aquí cal valorar la tasca de la traductora, que ha sabut emprar un to col·loquial, directe i lúdic, d’allò més adient perquè els lectors incipients —o els infants que encara no saben llegir— trobin un protagonista que els va com anell al dit.

De moment són dos volums relligats amb tapa dura, de format quadrat, ben aconsellables. Només sap una mica de greu que, a la coberta del primer volum, la tipografia crea confusió entre el títol del llibre i el nom de l’autor, cosa que ja apareix esmenada en el segon.