Crítiques
El jardí del veí sempre és més verd
Heus aquí el primer llibre àlbum elaborat íntegrament per Gala Pont (Granollers, 1992), que fins ara havia exercit d’il·lustradora d’obres de diversos escriptors. Al seu web, Pont es defineix, entre altres coses, com a «il·lustradora amb interès per la botànica i el món natural», cosa que es plasma de ple en aquesta òpera prima.
A El jardí del veí sempre és més verd, Gala Pont narra la història de la Simona, una nena que, amb el seu amic eriçó, farà un tomb per diversos jardins i, en admirar-los i tal com s’intueix en el títol, l’enveja l’anirà envaint i consumint. Per sort, l’amor que té pel seu jardí i el treball apassionat que hi dedica li oferiran una opció per reconduir-la.
Més que el sentiment i les emocions, que són el pinyol i el conflicte de l’obra, i que s’assemblen a tants d’altres del panorama literari per a infants actual, el que destaca és la proposta estètica i personal de l’autora, el tomb per uns jardins exuberants, el dibuix particular que fa Pont de les plantes, que s’entrelluca tant als jardins que mostra com a l’annex del llibre, on ens presenta un herbari d’allò més atractiu i on convida el lector a crear el seu.
Un primer treball de Gala Pont que mostra una veu pròpia ben destacable, i que fa que l’haguem de tenir en compte i seguir amb atenció en properes propostes.
