El jardí pudent del professor Frisby

Els darrers anys, l’il·lustrador Jordi Fenosa s’ha fet un espai propi en el panorama literari per a infants també com a escriptor, amb propostes força destacades, com ara la sèrie de la Carlota Pastanaga. A El jardí pudent del professor Frisby, ens presenta un científic que crea invents per fer més fàcils les seves rutines diàries, i ho focalitza en la tasca concreta de recollir les tifes que diàriament fan, al seu jardí, els quinze gossos que té adoptats.

El conflicte de la història arriba quan apareix un home de negocis que veu en els invents del professor la possibilitat de comercialitzar-los i fer-hi diners, i aquest no sap com fer-s’ho per negar-se a la iniciativa.

L’obra presenta un argument simple que avança amb correcció, amb personatges molt estereotipats: un científic despistat i bona persona com a protagonista; una entranyable cartera, amiga seva, com a personatge ajudant, i un home pervers que tan sols pensa en els diners i té pinta de dolent com a adversari. I un desenvolupament força pla i previsible.

Semblaria, a primera vista, que l’aposta que fa l’autor per l’ingredient escatològic vol dotar d’humor la història, però no és ben bé així, perquè passa de puntetes per la superfície d’aquest element pudent, que és clarament anecdòtic en el curs del relat. La història rutlla amb certa correcció, però el principal inconvenient és que no desvetlla emocions.