El més petit de tots

Un cop més cal agrair a Libros del Zorro Rojo la seva tenacitat per rescatar de l’oblit aquells llibres que, en algun moment o altre, en unes circumstàncies o altres, s’han adreçat als infants i han marcat una fita cabdal en la història del pensament pedagògic.

La primera edició d’El més petit de tots, a càrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, va ser en plena guerra civil (1937), quan una molt conscienciada Lola Anglada es va preguntar a si mateixa quina mena de llibres calia posar en mans d’uns infants envoltats de terror i impotència. En va sortir un llibre memorable en més d’un sentit, ja sigui per l’acurada presentació de la composició i la tipografia, ja sigui per les il·lustracions bicolors, o per la justesa d’un text pensat per ser llegit pels infants, incitant-los a reflexionar i actuar cívicament davant les circumstàncies bèl·liques que els envoltaven. El seu protagonista no és un heroi, sinó un defensor dels drets i llibertats de tot un poble. Tanmateix, el text, amarat dels valors pedagògics del noucentisme, pot resultar estrany als petits lectors d’ara?

El que és segur és que els dos estudis amb els quals es clou i s’acompanya aquesta nova i acurada reedició són de gran interès i molt enriquidors. El més biogràfic, que analitza a fons el paper de l’autora abans i després de la guerra civil, és degut a Montserrat Castillo, i el més bibliogràfic el fa Teresa Mañà, que ubica el llibre en el context de les publicacions infantils de l’època. Totes dues són especialistes de primer ordre, que ajuden a fer d’aquesta quarta reedició una obra de referència emblemàtica.