El meu amic Llibre

La sobrecoberta acolorida d’El meu amic Llibre té dos forats a través dels quals podem veure uns ulls. Quan l’hi traguem, trobarem l’esguard i el somriure del Llibre, que és el protagonista del conte que expliquen les seves pàgines. Per aquest mateix motiu, hauríem de descobrir, sota la seva camisa, un llibre tacat per un gos.

El Llibre, mentre viu a la llibreria, desitja ser d’algú. Quan és escollit per una nena, vol ser el seu objecte favorit, i quan la coneix una mica, ser el seu millor amic. La nena s’estima molt el llibre, però també té un gos…

El millor de l’obra és el joc conceptual de l’objecte protagonista, que el converteix, tal vegada, en un dels millors àlbums per a la mainada de Kirsten Hall. És, també, un dels treballs més reeixits de la il·lustradora Dasha Tolstikova.

L’edició, com acostuma a passar en el tàndem Blackie Books – Setanta, està ben produïda. Blackie també l’encerta en el fet d’encarregar a una autora com Bel Olid la traducció dels textos, tot i que la versió original incideix un xic més en el tractament del llibre com a objecte.

El títol, The jacket, parla de la sobrecoberta, de la camisa del llibre, i deixa tot el missatge afectiu i el misteri als colors i als dos forats encunyats, que deixen veure els ulls del personatge protagonista: el Llibre objecte o joguina, que després serà el Llibre dibuixat de la ficció narrada. En la mateixa línia, a la versió original les al·lusions al protagonista són més les pròpies d’un objecte predilecte que no les d’un amic predilecte, la qual cosa redunda, al nostre parer, en benefici de la història, ja que fa que la intensitat d’aquest petit triangle amorós entre la nena, el llibre i el gos vagi prenent cos i creixent gradualment fins al desenllaç.