El mur al mig del llibre

El títol del volum –El mur al mig del llibre– ens posa en alerta. La col·lecció d’àlbums on el plec té una funció narrativa és molt gran i n’hi ha de molta qualitat. Hi podem trobar la famosa trilogia de Suzy Lee, llibres on el plec és un forat com ¡Este álbum se ha comido a mi perro! (Byrne, 2014), o que fan de frontera, com D’aquí no passa ningú (Minhós i Carvalho, 2017), plecs que són parets físiques, com la d’El veí llegeix un llibre (Van Biesen, 2013), o la paret invisible de Waah! (Soutif, 2016), per posar-ne uns pocs exemples.

Un altre àlbum on es juga amb el plec? Mmm… Obrim el llibre escèptics però, ràpidament, ens captiven les imatges, la paleta i factura ens transporten als anys setanta (Carle, Lionni…) i de seguida connectem amb el protagonista, un soldat encarregat del manteniment d’un mur que ha de servir per aïllar la pàgina esquerra –la zona segura on es troba ell– de la pàgina dreta –plena de perills.

Llegim la veu del protagonista en un text breu i concís i aviat ens adonem que les coses no són com ell les explica. A Agee li agrada jugar amb els lectors, o més ben dit amb els seus personatges, ja que, gràcies a les imatges, nosaltres sabem millor que ells el que realment passa. Ja ho va fer a Vida en Marte (2017) i ara repeteix aquesta estratègia –habitual en la comèdia– que diverteix enormement els espectadors de totes les edats.

És aquest un àlbum metaficcional molt recomanable que utilitza amb intel·ligència el suport per presentar amb humor un tema força seriós que, malauradament, és de plena actualitat. No és coincidència la recent publicació a Cavall Fort (1380) de l’article «Murs, les tanques que separen el món», que pot complementar perfectament la lectura del llibre.