El mussol i la forca.

Pau Joan Hernàndez ens presenta una novel·la policíaca que té també altres ingredients: problemàtica adolescent, sensibilitat cap a les discapacitats sensorials, problemàtica dels okupes, etc. Les protagonistes principals són dues noies joves —una periodista i una policia— i dues adolescents estudiants de secundària, una d’elles cega. Entre totes construeixen una trama múltiple però orientada cap a un únic objectiu: treure l’entrellat d’unes misterioses desaparicions de gent en el subsòl de Barcelona. L’escenari elegit per l’autor aporta originalitat a una narració que es planteja de forma atractiva, però que cap al final deriva en una solució forçada i poc creïble. En general, però, el relat té un bon ritme narratiu i algunes pinzellades —per exemple les que fan referència a la documentació a través de la biblioteca i la importància del llegendari com a herència cultural— que la fan singular i atractiva, més enllà de la típica novel·la per a estudiants de secundària.
Les il·lustracions, de Juanjo Cortés, són absolutament prescindibles.