El nen de xocolata

D’històries d’adopció en la literatura infantil actual, n’hi ha moltes; és una realitat del nostre temps que la literatura reflecteix. El tema, però, no és nou, i els contes tradicionals i altres recullen sovint la figura de l’orfe trobat, perdut, deixat a l’entrada d’un convent, d’una casa rica… que és recollit i criat amb més o  menys sort per una família, una institució o una persona sola.

En la literatura actual les històries d’adopció parlen de famílies, parelles o persones soles amb la voluntat de ser pares i mares, d’afegir un germà a la colla o d’afavorir una criatura probablement destinada a la misèria, la malaltia, la mort o, en el millor dels casos, només a l’absència de l’escalf familiar, i de les il·lusions, patiments, dificultats i satisfaccions que aquest fet comporta.

El nen de xocolata és una història d’adopció sorgida de la vivència personal de l’autora. Un ocell blau ajuda a entendre a en Solomon, el seu nét de xocolata, el perquè de la seva arribada a la família i el periple vital fins a trobar-lo i portar-lo a casa.

Agradable, tendre, fàcil de llegir, útil per explicar raons i necessitats d’una adopció, però res de nou.