El noi del bus

La joveníssima Aina Li signa El noi del bus, novel·la romàntica. El mèrit indubtable de l’autora és bastir una ficció detallada al voltant dels trasbalsos que suposa enamorar-se. La Di estudia Batxillerat i es desplaça amb autobús, on coincideix per casualitat amb el noi ideal. Quan xerren, esclata una química evident entre tots dos. Ell marxa sense que ni tan sols hagin intercanviat telèfons ni noms. Un seguit de circumstàncies faran que es retrobin i basteixin una relació basada en un pacte inèdit, envoltats per una cohort d’amigues i amics que s’enamoren.

L’obra vehicula el somni adolescent de trobar la parella perfecta. S’hi succeeixen, doncs, trobades romàntiques amb referents implícits o explícits (Moccia, Los diarios de Noa). El relat, però, peca en ocasions d’ingenu i d’inversemblant: ets tan perfecta que només cal que siguis tu mateixa. En un moment determinat, una noia pensa que «per fi obligar-lo [al xicot] a mirar pel·lícules romàntiques donava el seu fruit» (p. 177). Com si creure’s la ficció idealitzada canviés la realitat!

Ens sobta també la recurrència dels canvis de vestuari i de les trobades sense sexe, i el fet que no hi hagi conflictes amb els pares ni problemes de diners. És per això que l’intent lloable de construir una ficció galant a la mida dels joves (de les joves) d’aquí no acaba de resultar reeixit. Hi contribueix, a més, la imprecisió del context per on es mouen els personatges. Una llàstima que la minuciositat de les interaccions entre els joves, fruit de la reflexió i del treball dur de l’autora, no hagi quallat i acabi oferint personatges que ajuden a perpetuar estereotips. Malgrat tot, el públic destinatari sabrà a què atenir-se: el títol, la tipografia i els colors de la portada i els paratextos compleixen la seva funció de reclam.