El nom del món és bosc

Raig Verd continua amb la seva aposta per acostar-nos l’obra completa d’Ursula K. Le Guin. El nom del món és bosc ens porta al planeta Athshe, on els humans estableixen una colònia per abastir la Terra mitjançant l’explotació dels athsheans, d’aparença semblant a la humana. La trama s’organitza en vuit capítols, narrats alternativament des del punt de vista dels tres personatges protagonistes: el capità Davidson, que dirigeix de forma brutal el campament militar; en Lyubov, un antropòleg que estudia els costums dels athsheans, i en Selver, un nadiu que estableix una relació d’amistat amb en Lyubov i que acaba sent considerat un déu pels seus arran d’iniciar la revolta contra els humans.

Ursula K. Le Guin explica en l’epíleg de l’obra que, tot i que no li agradaven les històries moralitzadores, va voler fer una denúncia, més enllà de la guerra de Vietnam, dels fonaments de la societat occidental. Per això hi ha una crítica del colonialisme, que destrueix les cultures i ecosistemes primigenis. Resulta especialment exemplificadora la transformació d’una comunitat no violenta, que canalitza la lluita a través del cant, en una societat que assassina per primera vegada. La  mirada ecologista avançada a la seva època es posa de manifest en la descripció de la convivència harmoniosa dels athsheans amb la natura en contraposició a la visió destructora de Davidson. Més enllà del rerefons feminista que veiem en el fet que qui governa les petites comunitats nadiues siguin dones madures, un dels aspectes més interessants del llibre és la descripció del món espiritual dels athsheans, que somnien desperts per mantenir el seu equilibri interior.

Per tot plegat ens trobem davant d’una obra imprescindible en la mesura que ens proposa una societat alternativa més vàlida i necessària que mai.