El primer cas

És inevitable que el propi bagatge lector et jugui alguna mala passada. Llegint aquesta història de detectius del comissari Gordon, un gripau bonhomiós, el crític no ha pogut evitar evocar la figura d’un altre, de comissari, en Wallander. Sense preàmbuls sabem que hi ha algú amb pocs escrúpols (o potser amb molta gana), capaç de robar les nous pacientment acumulades per un laboriós esquirol. Caldrà que el comissari se sobreposi a la becaina, s’espolsi les engrunes de les omnipresents magdalenes i tregui del calaix el segell que acompanya les bones investigacions. Al llarg del procés, en Gordon s’empesca una assistent, la Pat, amb qui s’avindrà d’allò més. I sense recurs a la pistola, al més pur estil Wallander.

Una història que glossa la importància de la feina ben feta, que recomana no fer gaire cas de les aparences i que és apta per a joves de 9 a 99 anys. Les il·lustracions, deliciosament abundants, entranyables, encaixen de la manera més habitual dins del text. La tapa dura, l’ús del color i la menció expressa del nom de la traductora immediatament a sota del títol (un bon costum que s’hauria de generalitzar) són senyals inequívocs de la feina ben feta. La química entre en Gordon i la Pat fan pensar que hi haurà més ocasions per treure el segell a treballar.