El príncep dels Embolics

Aquest àlbum guanyà el Premi Lazarillo al millor àlbum il·lustrat. I de les il·lustracions cal començar parlant: un esplèndid treball des de les guardes fins a cadascuna de les seves dobles pàgines. L’il·lustrador hi ha fet una feina més que notable: tant pel que fa a la gamma de colors —especial atenció als celatges!—, la composició —la combinació de primers plans i fons—, o l’ús d’una pinzellada expressivíssima, que tant pot marcar contrastos com diluir-se en jocs subtils. Un treball valent, diferent, allunyat de tòpics o de falses originalitats.
La història té intenció de faula: un corb sembra el desconcert entre els tres elements fonamentals d’un arbre —tronc, fulles i arrels— tot convidant-los a rebel·lar-se i negar-se a fer la seva funció. El resultat és, lògicament, la destrucció de l’arbre. Sobre el seu tronc mort i sec regnarà per sempre més el corb, «rei del no res», com el qualifica l’última frase del llibre. Com a bona faula, té una moral que podríem qualificar de conservadora en el més noble sentit de la paraula i que, paradoxalment, resulta refrescant en el món de la LIJ actual.