El refugi d’en Demba

Laura Gómez (Barcelona, 1981) va publicar el seu primer llibre, La flauta d’en Demba, l’any 2014, i tot i ser un llibre d’una ambició moderada va sorprendre la crítica i el públic. Ara edita una segona aventura d’aquest petit infant africà, i m’atreviria a dir que, de nou, s’ha fet un lloc a la memòria visual de molts de nosaltres.

Pel que fa a la història, ambdós llibres ens expliquen si fa no fa la mateixa: Demba és feliç, ja sigui fent música o jugant a construir cabanes amb una amiga. Però conviure amb la natura a vegades dóna sorpreses. Un dia l’aigua s’emporta la flauta i el vent tira a terra la cabana. Demba està trist, però el savi consell d’un vell del poble o de la mare li fan veure que la solució està al seu abast, només cal obrir bé els ulls.

En el cas del segon llibre, a més a més, coneixerem uns ocells que són grans arquitectes de la natura.

Plàsticament, El refugi d’en Demba té molt en comú amb el primer llibre. De fet, canvia el verd, i ara domina un groc intens, però segueix mantenint la força en el contrast entre la tinta xinesa i un o dos colors afegits digitalment.

Aquest joc de colors tan cuidat, la composició neta de cada pàgina, el zoom de la càmera, la distribució d’un text precís i clar ben integrat a la imatge, transmeten una sensació de calma, d’optimisme malgrat tot, molt coherent amb la història que ens explica.

La primera il·lustració ens trasllada a la terra de Demba, i l’última ens fa retornar després del viatge. Com sempre, la tornada ens haurà canviat, i segurament serem una mica més savis.

I un apunt final, tots dos llibres porten el segell de llibre local, que certifica que tot el procés de creació, disseny i impressió s’ha fet amb empreses del nostre país.