El somni de la Clàudia

La Clàudia és una elefanta simpàtica i eixerida que fa sortir d’una llàntia els personatges del món de la rondallística o de l’imaginari infantil: el geni, el drac, el robot, el marcià, el dinosaure… Les escenes tenen sempre la mateixa estructura: la Clàudia pregunta a aquests éssers per què en els contes sempre hi ha genis i no gènies; dracs i no dragones, marcians i no marcianes… Es tracta d’un relat encadenat tant de situacions com de desfilada de personatges interrogats per la protagonista, una fórmula ben estimada pels infants de tots els temps.

El disseny i les il·lustracions són acurats i utilitzen una gamma de colors variada i amable. Potser van ser aquests aspectes, a més del text, els que van decantar el jurat del Premi Narrating Equality, que es concedeix a Lucca per promocionar una literatura contra els estereotips i a favor de la diversitat. Lloable objectiu, que no podem deixar de ressenyar en aquestes pàgines. Però a aquesta humil lectora li agradaria moltíssim que es promocionés una literatura de qualitat tout court, sense l’enèsima lliçó per apreciable que sigui…