El somni de la Mia. Una aventura al·lucinant a l’interior de la intel·ligència artificial

En Jan, un noi de 14 anys, aconsegueix una plaça del curs d’estiu Exya, el famós centre d’investigació d’intel·ligència artificial. Amb els seus companys viurà una aventura virtual que el durà a descobrir els misteris del cor de la IA, i a enfrontar-se a l’antagonista malvat que vol dominar el món.

Amb referències freqüents a obres de cinema clàssiques de la ciència-ficció com Star Wars, El somni de la Mia, tot i abordar un tema molt interessant, actual i poc vist a la LIJ com són les IA, el resultat no acaba de reeixir. Sembla que l’objectiu principal és explicar el funcionament de les IA, fet que queda reforçat per diversos elements, que van des de subratllar i destacar els conceptes clau en negreta o amb tipografies informals (en un estil que recorda una mica els llibres de Gerónimo Stilton o els llibres de text per a infants) fins a la presència de glossaris de conceptes i explicacions teòriques que prenen la forma de diàlegs entre personatges, sovint forçats. La trama es doblega i perd pes a favor del contingut divulgatiu de forma molt evident, i el desenvolupament de personatges és escàs. Per altra banda, existeix un desequilibri entre el públic al qual va dirigit i la complexitat que presenta: s’empra un to i uns aspectes gràfics que semblen pensats per a lectors de cicle superior de primària, però la gran quantitat de personatges, el gruix del llibre i la dificultat per seguir una trama interrompuda constantment amb explicacions tècniques semblen més adequades per a joves més grans.

En alguns casos, les il·lustracions no acaben d’aportar gaire al text, i combinades amb el tractament tipogràfic fan que tot el conjunt gràfic resulti excessiu i tingui una funció decorativa, excepte en aquelles il·lustracions més tècniques.

En resum, ens trobem davant d’una obra que literàriament resulta fluixa, però que si la plantegem com una obra divulgativa pot ser gaudida per aquells lectors interessats en les IA i el seu funcionament; una de les autores és investigadora d’IA a l’empresa Meta, així que el rigor científic està garantit. A la faixa i a la contracoberta, reconeguts autors de literatura juvenil catalana han alabat l’obra davant la necessitat d’abordar aquest tema; no hi ha dubte que aquesta necessitat existeix. Ara bé, el que no tenim tan clar és la necessitat de fer-ho en un embolcall literari, utilitzant la ficció com a teló de fons.