El trasto de la senyora Adela

L’absurd de la millor poètica caldersiana irromp al pis de la senyora Adela, que trena els dies amb el tedi de no saber què fer. Mentre neteja un llum de vidre que enlluernava de tant dedicar-se a fregar-lo apareix un tractor a la sala, com qui veu un arbre que creix enmig del terra enrajolat. Amb un estil senzill i àgil, l’autora descriu la vida d’aquesta àvia amb tocs d’humor puntuals i situa hàbilment el lector en aquell punt on l’irreal i el real s’encreuen. El tractor, com la imaginació, apareix per trencar la inèrcia de la quotidianitat, envoltada de soli-tud, i ofereix a la protagonista una oportunitat de realitzar-se. Amb traç segur, les il·lustracions harmonitzen el conjunt, perfilant els contorns del petit món de la senyora Adela. L’element fantàstic, que s’havia introduït amb sorpresa per una escletxa de la realitat, acaba natura-litzant-se i esdevenint, en la protagonista i en el lector, una altra de les realitats possibles.