El tresor de Benasait

En Toni fa cinquè de primària i, havent marxat de la capital, té la immensa sort de viure a Benasait, amb tot el que això suposa: llibertat absoluta de moviments, espai pertot arreu, jocs a l’aire lliure, veïns atents a les necessitats de la família… Cansats de viure en un pis de lloguer, els pares opten per comprar una casa al mateix poble, proveïda d’almàssera (llegiu el llibre per esbrinar què és), d’hort, de corrals i d’altres instal·lacions que fan volar la imaginació de pares i fills. A la il·lusió del canvi i del que suposa per a tots cinc, s’hi afegeix una troballa: el mapa d’un suposat tresor, pertanyent a l’antic amo.

Història de caire realista, ben narrada i explicada detalladament i alhora amb senzillesa (cosa ben difícil d’assolir), de manera que el lector es pot fer una idea clara de com deu ser viure a pagès. La història transmet amor per la vida rural, amb el seu vocabulari i les seves pròpies rutines, al marge, per què no, de tantes pantalletes. Malgrat tot, la recerca del tresor (real o simbòlic?) es resol de manera un pèl sobtada, i al meu entendre no crea prou tensió per fer passar pàgines amb avidesa. Les il·lustracions reflecteixen a la perfecció el tarannà amable del relat, tot i que fa que els personatges infantils siguin un pèl més grans del que es diu al text. Per acabar, i és una opinió molt personal, m’hauria agradat que, a més de parlar-nos del contingut del mapa del tresor, ens l’haguessin dibuixat.