El tresor de Karim

Jesús Mollà presenta una novel·la ambientada en diverses ubicacions geogràfiques i temporals, tot i que el gruix de la història té lloc a la Mediterrània del final del segle XVI.

El protagonista, l’Àlex, és un noi desganat per a tot, actitud que sobtadament canvia quan es troba vivint les aventures descrites a la novel·la inacabada d’en Robert Benlliure, el seu veí; estarà disposat a enfrontar-se amb despietats pirates per tal de rescatar el desaparegut Robert i unes damisel·les segrestades.

El llibre farà les delícies dels amants de les novel·les d’aventures juvenils clàssiques, així com dels professors d’història i de llengua, atès l’extens apèndix didàctic que l’acompanya (no en va l’autor és docent), el lèxic ric que fa servir i les detallades descripcions, que retraten amb precisió la Mediterrània de l’època. L’autor ha fet una acurada tasca de documentació que atorga un marc molt realista a la novel·la i que permet al lector fer-se una idea molt clara del context històric i geogràfic.

El ritme és desigual, amb un inici i un nus força llargs i de ritme lent, però amb un desenllaç que sembla un xic precipitat. Els personatges també presenten desigualtats quant a consistència: els malvats de la història són força creïbles, però la resta de personatges estan més desdibuixats. Els personatges femenins brillen per la seva absència: són escassos (dos) i poc definits, amb un paper força passiu, en alguns moments fins i tot una mica beneits i estereotipats. S’agraeix la presència de diversos personatges (tots masculins) secundaris que amenitzen la novel·la.

La novel·la sembla escrita amb una intenció clarament didàctica, fins i tot massa, ja que com a conseqüència el somni, l’emoció, el viatge i el gaudi de la lectura perden força.