Els brons i l’exèrcit invisible

Dolors Garcia ha creat un univers fantàstic poblat de brons, una mena de follets que habiten en un món paral·lel al dels humans, amb els quals han establert un pacte: aquests éssers netegen i endrecen les cases durant la nit i, a canvi, els humans els deixen llet, dolços i joguines. En aquesta ocasió, la tercera entrega de la sèrie, els brons han de descobrir la procedència d’unes veus tenebroses i, després, s’enfronten a la bruixa Hexe. A favor tenen la màgia de Reiter i la valentia i decisió dels joves Afra, Curial, Muç i Lleïr. Aquests personatges són precisament un dels aspectes més fluixos de la història: uniformes, plans, sense matisos, resulten fàcilment intercanviables. Tampoc la versemblança és un punt fort: per exemple, l’invisible Deric, tan dolent que rapta brons xiquets, de sobte es torna bo. A més, la narració està descompensada: el plantejament s’allarga fins a quasi la meitat del llibre i, després, nus i desenllaç es resolen ràpidament, sense detalls ni cura.