Els cinc continents de l’amor

L’aliança entre els prolífics escriptors Javier Ruescas i Francesc Miralles no és pas nova, perquè ja han escrit plegats Pulsacions i la seva continuació, Batecs. En aquesta ocasió, es tornen a reunir per escriure la novel·la juvenil Els cinc continents de l’amor, que narra el descobriment de l’amor i el sexe de l’Olímpia. La jove rep pel seu aniversari un antic atles, on per cada continent s’hi troba classificada una manera d’estimar: cada «tipus» d’amant s’etiqueta amb una sèrie de característiques concretes. En el breu lapse d’un estiu, la protagonista es topa amb totes les tipologies de maneres d’estimar que el llibre descriu, i aquests encontres la faran avançar per un camí d’autodescoberta. De quina manera estima ella i vol que l’estimin?

La trama i les situacions descrites de vegades poden resultar forçades i previsibles, atès el plantejament estructural de la novel·la, que obliga a seguir-lo (si es plantegen cinc maneres d’estimar, apareixeran aquestes cinc i no hi haurà lloc per a gaires sorpreses). Per altra banda, el desenvolupament del personatge principal presenta poca definició i algunes inconsistències al llarg de la novel·la, com reaccions oposades en situacions similars o elements de la personalitat que es contradiuen (per exemple, al principi de la novel·la s’explica com està celebrant el seu aniversari a la platja amb mig centenar d’amics, i poc més tard es diu que una festa a la qual assisteix no és el seu ambient, que ella és més de quedar amb els seus amics de sempre i veure pel·lícules a casa). La resta de personatges que desfilen a la novel·la sovint cauen en l’estereotip (gairebé tots de classe benestant, excepte el toc exòtic d’una okupa, que ho és per convicció). Això, però, alhora té sentit, ja que s’ajusta al plantejament de la «classificació» inicial, també basada en estereotips. L’acció transcorre en un entorn retratat com una postal, Barcelona i Cadaqués.

L’expertesa dels autors queda palesa en el ritme i l’estil de la narració, dinàmic i ben reeixit, així com en la introducció de gran quantitat de referències culturals diverses i ben dosificades que enriqueixen la novel·la, especialment musicals i literàries. Es destaca la llibertat de la novel·la a l’hora de parlar de sexe sense complexos, en un panorama de literatura juvenil català generalment caracteritzat pel tabú en aquest aspecte.

Quant a l’edició, trobem una coberta il·lustrada en un estil ja consolidat en els últims anys i una tipografia sense riscos que funcionen bé, però resulta estrany el poc marge exterior en la taca de text, comparat amb l’interior, el superior i l’inferior.

En resum, un llibre que tindrà els seus lectors i que no enganya, però tampoc sorprèn.