Els cinc desastres

L’univers de Beatrice Alemagna és exuberant i reconegut. No sé si ara com ara es pot arribar a considerar un «nou clàssic» però conté, penso, l’ingredient principal: un llenguatge propi que atrapa lectors de qualsevol edat.

Els cinc desastres és un dels seus primers llibres traduïts al català, publicat per A Buen Paso el 2014 i ara el 2023, i ens proposa una contraposició de dues parts: d’una banda, cinc individus que viuen en una casa desastrosa, com ells, i de l’altra, un antagonista forà que encarna la perfecció.

L’estructura és clara: primer es descriuen els protagonistes i els atributs principals de cadascun d’ells —el foradat, el plegat en dos, el que va cansat permanentment, el capgirat i l’equivocat—; en segon lloc, arriba el qüestionament per part de la figura ideal que apareix de no se sap on —«Això no pot ser! Cal trobar alguna activitat, un projecte, una solució, una idea!»—, i per acabar, la resposta natural dels desastres que revela el missatge de la història, que no és un altre que ser un mateix i no deixar-se portar per la pressió social o els judicis de desconeguts.

El valor d’aquest àlbum és la manera personal de l’autora d’expressar-se i assolir que imatges i conceptes abstractes —o gairebé— siguin comprensibles per a qualsevol lector. Amb un estil gràfic aparentment maldestre, els personatges i entorns funcionen com un codi visual ric, que resol la narració amb dinamisme i convida els lectors a llegir de manera activa.

Un altre títol afí temàticament és Dues germanes reben visita, de Sonja Bougaeva (Takatuka, 2010), amb un estil narratiu i gràfic també personal. Us convido a trobar-hi les diferències… sense jutjar.