Els gegants no tanquen els ulls

En Jessie és un nen de deu anys, orfe de mare, que viu a ciutat amb el seu pare. Un bon dia, el pare li comunica que, fart de les presses i de la contaminació, ha decidit que es traslladaran a viure a un poble. Malgrat l’oposició d’en Jessie, que s’imagina una nova vida avorrida i sense amics, la decisió està presa i el pare ja ha comprat l’edifici del vell casal de Penals, una població de muntanya. Poc s’imagina en Jessie que allà farà una bona colla d’amics amb els quals només d’arribar viurà una intensa aventura en què la peculiar tria d’habitatge –amb bar i teatre inclosos– tindrà un paper important.

Tot i que, com el mateix narrador anuncia ja a les primeres línies, els fets són un xic inversemblants –amb claus que apareixen misteriosament i que obren espais deshabitats de fa anys, amb túnels, coves, gegants i llegendes locals–, tot acaba tenint una explicació. És precisament la tria del narrador protagonista el que fa que el lector se submergeixi en la història immediatament i es deixi arrossegar per la frescor expressiva d’en Jessie, que tan aviat descriu situacions com transmet les seves emocions i les reaccions dels seus companys. El ritme, doncs, és àgil i la història fa de bon llegir, fins al punt que alguns petits desajustos resulten quasi imperceptibles.

Les il·lustracions de Quim Bou, de tall clàssic, són definides per l’exactitud de la línia i el traç i donen com a resultat una molt bona comprensió de l’escena.

Al web de l’editorial es pot trobar la proposta didàctica per a aquesta lectura.