Empar i el xungovirus

La pandèmia ha tingut, té i tindrà moltes derivades. I una d’aquestes és la producció que d’una o altra manera ha arribat, arriba i arribarà a les editorials entorn del coronavirus, ja sigui amb aquest com a protagonista o parlant de les experiències que se’n deriven. Així, per exemple, el col·lectiu Rella ja ha publicat Escrits en temps de virus, el mestre i autor Jaume Cela té en procés d’edició un recull de les vivències dels infants i, en el cas que ens ocupa, el binomi Grande-Pla –autors de la sèrie de l’Empar en aquesta mateixa col·lecció– també ens ofereix un nou títol d’aquesta xiqueta tan trempada, ara en forma de dietari sobre el temps de confinament, que porta per títol Empar i el xungovirus. 

Tot comença quan el 14 de març de 2020 el govern declara l’estat d’alarma a tot el país i confina la població a casa. A partir d’aquest moment l’Empar inicia un dietari, que té per interlocutor el seu iaio, on ens va relatant fil per randa allò que viu en pròpia pell: els inicis del tancament i la relació amb la veïna de sota casa, els aplaudiments des dels balcons, l’aprofitament dels carrers com a espai de joc per als xiquets, etc. Tot plegat, un seguit d’experiències que tothom, qui més qui menys, ha viscut en pròpia pell. 

I potser aquí és on hi ha la pedra a la sabata: el dietari no ens ofereix altra mirada que la de molts i moltes lectores, i esdevé feixuc i poc literari. A més, el llibre no té un final definit si no és el treball que, a tall de llibre informatiu o documental, il·lustra el lector sobre el coronavirus i totes les seves variants i tanca el document. Una informació més que coneguda i que, a més, en algun punt és obsoleta. Diríem que aquest llibre és més un exercici terapèutic que no pas literari, un objectiu molt lloable i que molts i moltes escriptores hem desenvolupat durant el confirnament, però amb poc interès. Malauradament, una oportunitat perduda.