En Luka i el dinosaure.

És difícil trobar un animal que fascini tant els infants com el dinosaure, ja sigui per la seva aurèola fantàstica o per les seves dimensions. L’escriptor d’El zoo d’en Pitus, un dels llibres més populars de la nostra literatura, se serveix d’aquest animal per narrar-nos una història en què un nen, tot buscant petxines, troba una barca amb un petit dinosaure que s’ha perdut. En Luka l’ajudarà i l’amagarà fins que ambdós es facin grans i puguin tornar a la terra del dinosaure.
Tot i que hi hauria poques coses que agradessin més a un infant que trobar-se un dinosaure, la història no en treu el suc que en podria treure, quedant una mica deslluïda, i el desenllaç no acaba de convèncer.
D’altra banda, les il·lustracions, adients a l’edat a què s’adreça el conte, són dolces i tendres (en especial, el dinosaure que, per cert, finalment serà una dinosaura) i sorprenen per estar totalment acolorides. El color omple tota la pàgina, i es dedueixen els traços en llapis.